I bambini ci guardano

Una mujer abandona a su marido y su pequeño hijo para irse con su amante. Al cabo de un tiempo de sufrimiento para los dos abandonados regresa al hogar, pero el intento de reconciliación se complica al no abandonar el amante sus pretensiones.

Drama de Vittorio De Sica ("Ladrón de bicicletas", "Milagro en Milán", "Umberto D.", "Dos mujeres", "El limpiabotas", "Matrimonio a la italiana", "Boccaccio'70") con Emilio Cigoli, Isa Pola y Luciano De Ambrosis.

El francotirador

Eddie es un desequilibrado y traumatizado sexualmente que siente el impulso de matar a mujeres con su rifle, pero en su fuero interno está deseando que lo atrapen para obligarlo a detener su criminal actividad.

Film de Edward Dmytryk ("Lanza rota", "Historia de un detective") interpretada por el soso Arthur Franz y Adolphe Menjou, con un buen planteamiento que defiende una tesis tan lógica como crítica con el sistema.

Maniquí

Una joven desea escapar de su humilde morada, para lo cual se casa con su novio, un pequeño granuja a quien ella considera como su salvador. El mismo día de la boda conocen a un poderoso industrial que se queda prendado de la chica.

No es un argumento excesivamente original, pero Frank Borzage ("Adiós a las armas", "Tres camaradas", "El séptimo cielo"), apoyado en las actuaciones de Joan Crawford y Spencer Tracy, lo lleva adelante con solvencia.

Josephine Taylor: Ordinary guy

El arpa birmana

Una patrulla japonesa en Birmania intenta levantarse el ánimo con cánticos y el tañido de un arpa. Tras la rendición el arpista es enviado a una misión que trastocará para siempre su visión.

Interesante película -la primera de las dos que realizó con mismo título e historia- de Kon Ichikawa ("Nobi"), protagonizada por Shôji Yasui.

Hôtel du Nord

Una joven pareja pide una habitación para pasar la noche en un hotel con la intención de cometer un doble suicidio, pero tras disparar a ella, él siente miedo y escapa. Ella sobrevive y vuelve al hotel, donde un cliente habitual con algo que esconder se interesa por ella.

Al pobre de Marcel Carné ("Los niños del paraíso", "El muelle de las brumas") lo tenía yo casi olvidado y lo recupero ahora con este magnífico drama que cuenta con Annabella, Louis Jouvet y Arletty.

Hunger

Los presos del IRA de una cárcel para recuperar su estatus político están desarrollando una protesta "sucia", pero ante los inexistentes avances un líder decide dar un paso más e iniciar la huelga de hambre.

Steve McQueen cincela esta película protagonizada por Michael Fassbender, con excelente guión y puesta en escena.

Neil Young: Heart of Gold

Jonathan Demme graba el concierto que Neil Young da en un auditorio de Nashville para presentar su disco "Prairie Wind". Para fans.

El maestro

En esta brevísima obra teatral de Eugène Ionesco ("Las sillas", "La lección") tres personajes esperan ansiosamente la llegada de otro, mientras dos jóvenes se declaran su amor, hasta la llegada de un abrupto, inesperado y cómico final.

La lección

Una alumna acude por primera vez a casa de un profesor para que le enseñe. La lección empieza de forma educada, amable y tranquila, pero progresivamente degenera.

La incomprensión es el tema de este drama de Eugène Ionesco ("Las sillas").

Crónica familiar

Un periodista, tras recibir la noticia de la muerte de su hermano menor, rememora su existencia desde que siendo niños no fueron criados juntos hasta que ya adultos tuvo que acogerle consigo.

Extremadamente sensible es este perfecto canto al amor fraternal de Valerio Zurlini ("La chica con la maleta"), con unos excelsos Marcello Mastroianni y Jacques Perrin y basado en un libro de Vasco Pratolini.

Las sillas

Un matrimonio de edad avanzada aguarda en su casa la llegada de unos invitados para transmitirles un mensaje. Estos imaginarios personajes van llegando y la escena se puebla de sillas, mientras se espera que llegue un orador que será el encargado de expresar el presunto mensaje.

Obra de Eugène Ionesco de carácter grotesco, que muestra las dificultades comunicativas y el desencanto por una existencia insatisfactoria.

Un hombre sin pasado

Tras ser atracado y golpeado, un hombre pierde la memoria y es auxiliado por gente marginal con pocos recursos y por una voluntaria del ejército de salvación con quien inicia una relación.

Esta película de Aki Kaurismäki ("La vida de bohemia", "Nubes pasajeras", "Ariel") es más optimista que otras suyas y una estupenda muestra del peculiar sentido del humor del realizador finlandés. Una joya que nadie que ame el cine debería dejar de ver. Los actores principales son Markku Peltola y Kati Outinen.

El discreto encanto de la burguesía

El embajador de un país y dos matrimonios de la alta burguesía se reúnen frecuentemente, pero siempre se produce algún hecho extraño en sus citas.

Luis Buñuel ("Nazarín", "El fantasma de la libertad", "Belle de jour") es el autor de esta divertida película plagada de toques surrealistas que sarcásticamente trata la absurda forma de vida de las clases altas. Entre los protagonistas, Fernando Rey, Stéphane Audran y Jean-Pierre Cassel.

Cruce de caminos

Tras enterarse que es padre de un bebé, Luke intenta estabilizar su vida para ayudar a la madre del niño, pero no encuentra mejor manera para hacerlo que atracando bancos.

Derek Cianfrance amontona tres telefilms protagonizados por Ryan Gosling, Eva Mendes y Bradley Cooper.

Los versos satánicos

Un avión secuestrado explota en las alturas y sobre las islas británicas caen milagrosamente vivos Gibreel Farishta, estrella del cine de Bollywood, y Saladin Chamcha, actor de doblaje y de voz que reniega de su origen y ha abrazado la sociedad occidental. Tras eso, el primero adquiere una aureola y tiene sueños en los que se representa a sí mismo como un arcángel y el segundo se transforma progresivamente en un ser demoníaco.

A través de sueños, fantasías y la curiosa historia de estos dos personajes, Salman Rushdie escribe una novela irregular, irónica y desencantada que ataca por igual las religiones, las colonizaciones, la discriminación.

Vicent Andrés Estellés (i III): i es va quedar per sempre amb nosaltres

LA MORT, CONTADA  AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets  i amb  els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap



GOIG DEL CARRER

La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill ....
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins ...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
Només era la joia del carrer.
I els crits
- Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...


POST-MORTEM

Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,
estic morint-me de tristesa, plore,
pense en tu i et voldria al meu costat:
ara sí que seríem ben feliços.

Tot t'ho perdone, vida meua, tot,
t'ho perdone, ho oblide, res de res,
ara seria el teu amant sol.lícit,
tractaria d'entendre't, de comprendre't.

Que em note sol, que toque soledat,
que no puc més, recorde i et recorde,
recorde tot allò que no hem viscut.

Que estic morint-me, que vull viure, que
vull que tornes i prendre't una mà,
agafar-me a la vida, que m'acabe.




DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.
Pere March


Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.

Vicent Andrés Estellés (II): i patiràs, i esperaràs

PROPIETATS DE LA PENA

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.



CANÇONERET DE RIPOLL

-

No m'han privat de cap experiència;
i així em veig, viu encara, ja mort,
amb els voltors d'ala negra al voltant,
sinistre el bec de massa antiga fam,
llest el taüt per al mínim cadàver.
Amb ulls oberts els he vist avançar
per damunt meu, com d'apressat designi,
amb dits molt llargs i bruts de nicotina
d'escarbotar l'aixovar enyorat,
sempre cercant, entre els llençols, la plata.


-

No sap pilot, ni ho sap qui du el timó,
el vent que fa, i segueixen per un
antic costum els camins de la mar.
Així vaig jo, com perdut en les hores,
com navegant que busca far enlloc
que el pot guiar; però la meua nau
sent els embats dels vents contradictoris,
i un cansament de fusta l'escomet.


-

Enyore un temps que no és vingut encara
com un passat d'accelerada lluita,
de combatius balcons i d'estendards,
irat de punys, pacífic de corbelles,
nou de cançons, parelles satisfetes,
el menjador obert de bat a bat
i el sol entrant fins al darrer racó.
Em moriré, però l'enyore ja,
aquest moment, aquest ram, aquest dia,
que m'ha de fer aixecar de la fossa
veient passar la multitud contenta.



M'ACLAME A TU

M'aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.

El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.

Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.

Seras confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.



TOT ESPERANT ULISSES

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,
mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,
l'esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!



AMB UN FONS SUBVERSIU

Ja no hi ha més que això:
Mort.
Est, Oest, Sud i
Nord.
Mort. Mort només.
Llocs
de
morts.
Uns llarguíssims
rebosts
plens de
morts.
Morts per totes les bandes,
camuflats darrere unes flors.
Un dia,
però,
sorgiran dels seus
llocs,
cauran damunt de les ciutats -un
avalot
de
morts-
i ja només hi haurà
això:
morts.
Ells manaran, tindran les seues
Corts,
diran:
"Açò
és dolent i això és
bo"
i donaran faltes i bones.
Però ara esperen als seus llocs.
Esperen l'ordre de llançar-se.
Ha de venir un ordre nou.
L'instauraran els
morts,
de la nit al matí, un dia
qualsevol.
Tot canviarà de dalt a baix:
els vius estarem sotmesos als morts.
Cal,
doncs,
fer-se amics entre els morts.

Vicent Andrés Estellés (I): i rodolem per terra

ELS AMANTS

La carn vol carn (Ausiàs March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.



BALLARINA NEGRA

Jo toque en tu la ràpida creixença
de l'arbre que ets, uns principis de selva,
ritus lunars, celeritats de fusta,
la sang veloç en allaus successives,
la saba en fils de nervis, de tendons
pertot arreu florint inesperats.
I encara més: com qui veu en el coure
el cor del llum, jo toque en tu la música,
contagiat i desbordat de sobte,
l'ull ancestral, l'originari riu,
la noció terrestre de la festa,
l'atracció de corrents o vertígens,
tu, ritme sols i d'una pell que crema
tan sols tocant amb la punta dels dits.


-

En temps antics, gravats minuciosos,
hi havia amants, i torres, i merlets,
i amor intens de plant irreversible,
i rius molt grans, i florestes propícies.
Creuava els anys el renill d'un cavall
com una font oculta entre les fulles
o com un nu de faig sota la lluna.
Aquest amor que per tu jo sent, fondo,
té en aquell temps l'arrel convulsa encara.



TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açò que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d'escriure'l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
És un amor total i trist
el que sent per tu, criatura,
un amor que m'emplena les hores
totalement amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
voldria saber què fas,
i arribe a la desesperació.
Com t'estime! Em destrosses,
t'acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
aliena probablement
a l'amor que jo sent per tu,
tan adorable! T'imagine
tèbia i nua, encara innocent,
vacil.lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l'espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantània follia:
tot açò que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
Et recorde i estic plorant
i sent una tristesa enorme,
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
amb un fred de col.legiala,
encollida, espantada; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açò que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sàpies,
mentre et tinc al meu davant
i t'estrenyc, potser, la mà,
t'evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una ègloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d'un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
No és possible seguir així,
jo bé ho comprenc, però ocorre,
tot açò que ja no pot ser.
Revisc els dolços instants
de la meua vida, però amb tu.
És una flama, és una mort,
una llarga mort, aquesta vida,
no sé per què t'he conegut,
jo no volia conèixer-te...
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d'amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió,
mentre parles amb una amiga,
per telèfon, d'algun amic;
mentre que et fiques al llit,
mentre compres en el mercat,
mentre veus, al teu mirall,
el desenvolupament dels teus pits,
mentre vas en motocicleta,
mentre l'aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mentre mires la primavera,
mentre espoles les estovalles,
mor un home d'amor per tu,
tot açò que ja no pot ser.
Que jo me muir d'amor per tu.


L’AMANT DE TOTA LA VIDA

*
Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.

Amor i més amor d'aquell que espera,
amor i més amor d'aquell que sent
la pentecosta de l'amor, l'advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.

Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.

Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.
 
 

*
Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l'oli socarrant-se en el cresol.

L'amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.

Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...

D'amor de cap a peus vinc amarat,
d'amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t'espere despullat.

El mensajero

Un niño acude a pasar el verano a la mansión de un compañero, donde se convierte en el cartero que posibilita la relación entre la hija de la familia, prometida con un noble, y un granjero vecino.

Película realizada por Joseph Losey ("El sirviente", "Rey y patria") con Julie Christie, Alan Bates, Edward Fox, Dominic Guard y Margaret Leighton.

Humanidad y globos de papel

Un ronin empobrecido intenta entregar una carta a un señor poderoso para rehabilitarse, pero éste lo evita. Mientras, un vecino suyo reta a un clan que controla el juego clandestino.

Se trata de la película más conocida del semidesconocido Sadao Yamanaka, protagonizada por Chôjûrô Kawarasaki y Kan'emon Nakamura. Un drama realmente amargo y espléndidamente focalizado.

Monsieur Hire

Monsieur Hire es un solitario y poco sociable individuo de quien un inspector sospecha por un asesinato. Él se dedica a espiar a una vecina, quien al descubrirlo intenta un acercamiento.

Film de Patrice Leconte ("El marido de la peluquera") basada en un libro de Georges Simenon y protagonismo para Michel Blanc y Sandrine Bonnaire, con banda sonora de Michael Nyman.

El discurso del rey

El duque de York sufre tartamudez, algo que le frustra y le pone en ridículo cada vez que se ve obligado a hablar en público, por lo que contrata a un peculiar experto australiano.

Tom Hooper ("Tierra de sangre", "Los miserables") es el encargado de llevar a la pantalla este guión de David Seidler con banda sonora de Alexandre Desplat y un buen reparto que encabezan Colin Firth, Geoffrey Rush y Helena Bonham Carter.

La puerta del retorno

Un actor de la capital se desplaza a otra ciudad para visitar a un viejo amigo, quien le presenta a una admiradora que busca una relación con él. Sin embargo, él encuentra a la mujer deseada por casualidad durante un viaje en tren.

Uno no puede evitar pensar en Godard viendo esta película de Hong Sang-soo.

El dulce porvenir

Tras un accidente de autobús en el que han fallecido varios niños un abogado con problemas con su hija drogadicta llega a la población pretendiendo que los padres de las víctimas le contraten para intentar conseguir la mayor indemnización posible.

Este material en manos de un director mediocre resultaría una película anodina y sensiblera; en manos de un gran narrador como Atom Egoyan ("Ararat", "Exotica", "El viaje de Felicia") se convierte en una gran película. El actor protagonista es Ian Holm.

Confidencias

Aunque inicialmente es reacio, un maduro, solitario y anticuado profesor acepta alquilar el piso de arriba a una mujer casada para que viva en él su amante, pero su hija y un amigo también se aposentan. La ruidosa invasión de su intimidad trastoca por completo su existencia.

"Gruppo di famiglia in un interno" es el título original de este teatral film de Luchino Visconti ("Il Gattopardo", "Rocco y sus hermanos", "La tierra tiembla", "Muerte en Venecia", "El inocente", "La caída de los dioses", "Boccaccio'70", "Senso", "Bellísima", "Noches blancas") con Burt Lancaster, Silvana Mangano, Helmut Berger y Claudia Marsani, en el que vuelve a sus temas preferidos: la decadencia de las clases altas, la incomprensión ante las nuevas generaciones, el arte...

El poder y la gloria

Tras la muerte de Tom Garner, su único amigo recuerda su vida desde que era un niño analfabeto hasta que se convirtió en el duro presidente de una compañía ferroviaria.

Olvidada película de un tal William K. Howard realizada para el lucimiento de Spencer Tracy.

Concierto macabro

Un compositor que sufre con frecuencia lapsos de los que no recuerda nada es seducido por una cantante que se aprovecha de él y provoca que sus períodos de enajenación se conviertan en algo peligroso.

El poco conocido especialista John Brahm es el director de esta interesante película de serie B protagonizada por Laird Cregar, Linda Darnell, Faye Marlowe y George Sanders, con banda sonora de Bernard Herrmann y fotografía de Joseph LaShelle.

Alrededor de la medianoche

El famoso saxofonista Dale Turner, con problemas con el alcohol, se va a París donde acude cada noche a tocar a un club. Allí conoce a un admirador suyo con quien establece una entrañable amistad.

Bertrand Tavernier ("Hoy empieza todo", "La vida y nada más") es el responsable de este canto de amor al jazz con un excepcional Dexter Gordon arrollando en pantalla y banda sonora de Herbie Hancock.

Ariel

Cierra la mina en la que estaba trabajando Taisto y un compañero, antes de suicidarse, le regala su coche, con el que se desplaza en busca de un trabajo hasta que llega a una ciudad en la que conoce a una mujer con la que pretende establecerse, pero entonces un suceso provoca su encarcelamiento.

Film de Aki Kaurismäki ("La vida de bohemia", "Nubes pasajeras") protagonizado por Turo Pajala.

Elegía de Naniwa

Una joven, ante los problemas económicos de su padre, deja su trabajo y acepta convertirse en la mantenida de su jefe, cayendo por ello en desgracia ante los ojos de los suyos.

Breve e intenso drama de Kenji Mizoguchi ("Vida de Oharu, mujer galante", "El intendente Sansho", "Los leales 47 Ronin", "La calle de la vergüenza", "Los amantes crucificados", "Los músicos de Gion", "La señorita Oyu", "La emperatgriz Yang Kwei-fei"), de los que no muestran lágrimas pero insinúan la profundidad de los sentimientos. La actriz principal es Isuzu Yamada.

Todos a casa

Se ha declarado el armisticio y el teniente Innocenzi y un puñado de soldados intentan volver a sus hogares abandonando los uniformes y evitando a los alemanes.

Nadie como los italianos para mezclar a la perfección la comedia fácil y el amargo drama social. En esta ocasión el director es Luigi Comencini y los intérpretes Alberto Sordi y Serge Reggiani.